Protists

tornar

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Moneres

Protistes

Fongs

Metàfits

Metazous


Regne dels protists.

  El regne dels protists està format per organismes molt diversos. En realitat és un grup on s'aprecia bé que les classificacions són artificials, ja que la majoria dels organismes que el formen sols tenen en comú el fet de ser unicel.lulars (encara que al grup de les algues tenim excepcions), i tenir una estructura molt més senzilla que els animals o els vegetals. Viuen sempre a l'aigua, ja sigui dolça o salada, o en condicions de molta humitat. Alguns són paràsits i es desenvolupen a l'interior d'animals, provocant-hi malalties. Són eucariotes (amb nucli vertader i orgànuls membranosos a la cèl.lula), i la varietat dins el regne és molt gran: n'hi ha de fotosintètics, n'hi ha que s'alimenten de matèria orgànica en descomposició, de predadors, de paràsits,...
  Dins aquest grup, distingim dos grups principals, els protozous (ambcaracterístiques més semblants als animals) i les algues, que tenen en comúalguns trets amb els vegetals. Les algues no sempre són microscòpiques, però fins i tots les més grans, que poden arribar a mesurar centenars de metres de llargària, tenen una estructura molt senzilla i no formen mai  teixits.
     El regne dels protists és molt controvertit, ja que molts científics nohi inclouen les algues macroscòpiques, i les posen al regne vegetal. Altresconsideren totes les algues com a protists. Nosaltres ens hem decantat per aquesta darrera opció.

Les algues.

      Les algues són protists amb clorofil.la, és a dir, autòtrofes que viuen sempre a l'aigua, o al sòl, si n'hi ha prou humitat. L'única limitació perquè puguin viure és la presència de llum solar. Això explica que, a partir d'una certa fondària, no trobem algues a la mar. La varietat d'algues existent és enorme, i se solen subdividir tenint en compte principalment el tipus de clorofil.la que tenen i els pigments que l'acompanyen i que els donen el color característic. Atesa aquesta divisió, distingim com a grups més importants les algues verdes (clorofícies), brunes (feofícies), vermelles (rodofícies), daurades o diatomees (crisofícies),...   Com ja hem dit, les algues macroscòpiques no formen vertaders teixits, i és per això que no poden estalviar aigua de forma tan eficaç com els vegetals superiors, i no es troben en condicions seques. La seva reproducciópot ser asexual, com a la majoria de les algues unicel.lulars, les qualssimplement es divideixen en dues noves cèl.lules, o bé sexual, per fusió de dues cèl.lules reproductores, una de masculina i una altra de femenina.   La seva importància és molt gran, ja que són els productors primaris a les aigües (fabriquen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica i l'energia del Sol), i es troben al principi de les cadenes tròfiques aquàtiques. La producció d'oxigen per part de les algues unicel.lulars, que formen el fitoplàncton, és molt important. A més, l'home aprofita industrialment algunes espècies, treient-ne productes per a la indústria o l'alimentació, com els alginats, utilitzats com a espessidors, l'agar-agar (mena de gelatina), productes per a la indústria farmacèutica, adob per als cultius, etc. A l'Orient són molt utilitzades com a aliment.

  Les diatomees tenen una coberta silícica que, en morir l'alga, es diposita al fons de la mar, i amb el temps forma uns sediments anomenats terra de diatomees.

Els protozous.

  Són els protists que no tenen clorofil.la, i per tant,  heteròtrofs La majoria viuen lliurement, són predadors o s'alimenten de matèria orgànica en descomposició, però alguns són  paràsits  causants de malalties greus a l'home, com la malària.   Es classifiquen principalment segons el seu mètode de desplaçament, que pot ser mitjançant  cilis   flagels o bé  pseudopodis  Segons això, distingim els  rizòpodes  que es desplacen mitjançant  pseudopodis  com l'ameba, els ciliats, que es mouen mitjançant  cilis com el parameci, els flagel.lats, que tenen un o dos  flagels que els impulsen com el tripanosoma o els  esporozous  que poden tenir estructures per al seu desplaçament, o no, i són paràsits, com el toxoplasma o el plasmodium, que provoquen la toxoplasmosi i la malària.