Metàfits
Amb aquest nom es designa unconjunt de vegetals que en generalviuen al medi terrestre (encara quetambé existeixen espècies aquàtiques).
   El principal problema de viure fora de l'aigua és com evitar la mort per deshidratació. Per això, diversos grups han adoptat diferents solucions, més efectives com major n'és el grau d'evolució.
   Els representants més antics i,per tant, manco evolucionats són elsbriòfits  que no presenten teixitsdiferenciats i malgrat no viure al'aigua, necessiten ambients força humits. Com que no tenen teixitsdiferenciats, deim que són tal.lòfits.A l'hora de reproduir-se han demenester l'aigua.   Els traqueòfits són vegetals ambteixits conductors desenvolupats, quesuposen un avanç fonamental cap a laindependència de l'aigua.
  Els pteridòfits ja presententeixits, encara que poc diferenciats.Per fet de tenir teixits, deim que sóncormòfits. Això els permet unamajor independència de l'aigua, jaque presenten una epidermis que evitala deshidratació, uns teixitsconductors que els permeten unadistribució de l'aigua més eficientque al grup anterior i altresestratègies. A l'hora de la reproducció, però, és quan esmanifesta encara la dependència d'unaalta humitat ambiental, cosa quesignifica que la independènciad'aquest medi és relativa.
  El grup dels espermatòfits ésel més especialitzat. Dins aquestgrup trobam una gran varietat desolucions al problema de l'economiade l'aigua. També són cormòfits i elsseus teixits estan moltespecialitzats. A l'hora de lareproducció, presenten un sistema queels fa independents de la humitatambiental, cosa que els ha permès decolonitzar tota mena de hàbitats,des dels més àrids fins a retornar, en alguns casos, al medi aquàtic.

Briòfits  

  Dins aquest grup trobam dues divisions d'aspecte semblant, que són les molses i les hepàtiques. En general són vegetals de poca alçada, sense vertaders teixits i que viuen en ambients humits i necessiten l'aigua per a reproduir-se. Malgrat que a les Balears totes les espècies que trobam viuen en ambients humits i ombrívols, com ara al sotabosc, damunt teulades i a parets protegides d'una excessiva insolació... existeixen espècies capaces de viure en ambients àrids, com el desert. En aquest cas però, només estan actius durant els curts períodes humits.
      Si els miram amb atenció, distingim estructures semblants a fulles, tiges i arrels, però una anàlisi d'un tall al microscopi ens diu que no s'hi distingeixen teixits.
     La seva reproducció és per  espores  i en dues etapes. Primer s'hi desenvolupa un esporòfit, que formarà les espores. Aquestes, en germinar, formen un filament molt petit que s'anomena protonema. El protonema es desenvolupa produint el gametòfit, que formarà els gàmetes o cèl.lules reproductores masculines i femenines.
      En produir-se la fecundació, de l'embrió creixerà un altre esporòfit,tancant així el cicle.

Els traqueòfits

 Els traqueòfits o cormòfits són metàfits les cèl.lules dels quals s'han diferenciat. Els seus teixits es troben completament formats.