|
|
Els fongs.
Els fongs són un grup d'éssers vius formats per cèl.lules eucariotes quepresenten una certa semblança tant amb els animals com amb els vegetals. Per una part, no poden fer la fotosíntesi, ja que no tenen clorofil.la, és a dir, són heteròtrofs i es nodreixen de matèria orgànica, digerint-la a l'exterior del seu cos mitjançant enzims digestius que secreten. Per una altra, la forma, l'aspecte i el fet que no es puguin desplaçar ens fa pensar en els vegetals. Les seves cèl.lules presenten parets cel.lulars com les dels vegetals, però són d'un material, la quitina que és el mateix que es troba a l'exoesquelet dels insectes, i no de cel.lulosa. Els fongs tenen unes estructures característiques, les hifes semblants a filaments i constitu‹des per cadenes de cèl.lules, ja siguin separades per septes o fusionades. D'altres són unicel.lulars.
No s'ha de confondre el fong, que viu un temps més o manco llarg i estàformat pel conjunt d'hifes o micel li, amb l'òrgan reproductor que formen algunes espècies, i que és el cos fructífer o bolet fàcilment visible ique només es troba durant una època redu‹da de l'any. El micel.li forma el cos vegetatiu, és a dir, s'encarrega de les funcions de nutrició. Els fongs poden ser sapròfits és a dir, es nodreixen de restes de matèria orgànica que ajuden a descompondre o paràsits que es nodreixen de substàncies que treuen de l' hoste Els fongs paràsits causen nombroses malalties als vegetals i també als animals. Quan l' hoste és l'home, les malalties causades s'anomenen micosi La reproducció dels fongs es duu a terme de manera vegetativa, quan unfragment dóna lloc a un nou individu o per gemmació als llevats i també per espores que poden venir originades per un procés de reproducció sexual, o no. La importància dels fongs rau en els seus usos industrials, com les fermentacions (fabricació de pa, cervesa, vi, alguns formatges etc.), el seu ús com a aliment, l'extracció d'alguns antibiòtics o el paper primordial que juguen a la natura com a descomponedors de matèria orgànica. També hi ha fongs tòxics, tristament coneguts per provocar nombroses intoxicacions, però la seva toxicitat no és més que un mecanisme de defensa contra els predadors També aquests fongs juguen un paper important al seu ambient natural, i no hauríem de destruir-los quan els trobem, sinó deixar-los allà on són i no gratar el sòl on creixen, ja que destruiríem el micel.li que viu sota terra.
Els ficomicets:
Són un grup de fongs inferiors molt primitius. Es caracteritzen per les seves estructures reproductores, anomenades conidis La majoria són sapròfits utilitzen substàncies en descomposició per alimentar-se. El seu paper és molt important pel cicle dels nutrients que s'estableix entre els éssers vius i el sòl.
En general són les floridures conegudes per tothom, com la del pa, i les que creixen a altres aliments. Altres són causants de malalties importants als vegetals, com ara el míldiu de la vinya, la qual cosa ens obliga a trobar mètodes per combatre'ls.
Basidiomicets i ascomicets.
Aquests són dos grups de fongs, que es diferencien pels esporangis que formen, per la manera de formar les espores i pel tipus d'hifes que tenen.
El grup dels basidiomicets té hifes amb septes i les espores es formen als òrgans anomenats basidis que formen quatre espores al seu interior. Lamajoria dels fongs que consumim com aliments pertanyen a aquest grup, i allòque ens menjam és el cos fructífer, el bolet Aquests poden tenir diferentsformes, però el seu paper primordial és de produir i alliberar les espores per a la seva reproducció. En general tenen un peu i un barret que conté els basidis a la part inferior, i a damunt lamel les, porus o altres estructures.
Els ascomicets tenen hifes també septades, generalment diferents a lesdels ascomicets, i les espores es formen a ascs, que formen vuit espores al seu interior. Entre els fongs que trobam dins aquest grup hi ha les tòfones i els llevats, que són unicel.lulars. El gènere Penicillium és important, ja que ens va proporcionar el primer antibiòtic conegut, la penicil.lina i altres espècies es fan servir per a fabricar formatges als quals donen sabors forts, com ara el rocafort o el camembert, per raó dels enzims digestius que alliberen a l'exterior. Dins aquest grup també hi ha paràsits que provoquen malalties
| |
