Moneres

tornar

Regne de les moneres.  

        Arran de la descoberta del microscopi, es varen descriure molts organismes, massa petits perquè s'haguessin pogut trobar abans. Al principi, tots es varen anomenar genèricament microorganismes o microbis. 

         Més tard, es va veure que alguns tenien característiques semblants als vegetals, com ara tenir clorofil.la i ser immòbils, i d'altres s'assemblaven més als animals, ja que no tenien clorofil.la i es movien, capturant altres microorganismes.

         Altres no presentaven característiques semblants a animals ni a vegetals.

         Amb el temps, s'ha arribat a un criteri molt generalitzat, que és el d'incloure tots els microorganismes unicel.lulars i sense vertader nucli en el regne de les moneres, i la resta, en el regne dels protists.

         El regne de les moneres és molt ric en espècies, ja que se'n coneixen unes 3.000 aproximadament. Les principals característiques dels organismes d'aquest regne són no tenir nucli aïllat per una membrana. Tenen àcid desoxirribonucleic com a suport de la seva informació genètica, però aquest es troba aïllat a una zona de la cèl.lula i sense cap embolcall. Tampoc no tenen cap orgànul membranós, és a dir, no presenten  reticle endoplasmàtic,  aparell de Golgi, vacúols, lisosomes, mitocondris ni cloroplasts,  encara que alguns són fotosintètics i tenen clorofil.la.  Tenen, però, ribosomes, encara que diferents d'altres cèl.lules. Aquesta organització cel.lular s'anomena  procariota.  

Una teoria molt acceptada és que els mitocondris i els cloroplasts de les cèl.lules eucariotes, és a dir, amb nucli i orgànuls, provenen de microorganismes procariotes  simbiòtics que  vivien a l'interior d'algunes cèl.lules, obtenint totes dues un profit. Amb el temps, aquesta simbiosi es va convertir en un fet indissoluble, i els primitius microorganismes varen esdevenir els orgànuls que coneixem. El fet que mitocondris i cloroplasts presentin ADN per la síntesi d'algunes prote‹nes al seu interior dóna suport a aquesta hipòtesi.  Al regne de les moneres es fan dues divisions: els bacteris i els cianòfits o algues blaves.

.Els bacteris:  

  Els bacteris són cel.lules amb una estructura molt senzilla. Segons la seva forma, es diuen de diferents maneres. Així si tenen forma esfèrica es diuen cocos, si és allargada, bacils, si tenen forma de coma, vibrions i si formen una espiral, espirils.   Els bacteris, de la mateixa manera que els éssers vius, respiren, es nodreixen i es reprodueixen. Pel que fa a la respiració, els bacteris poden esser aerobis, si els cal oxigen, i anaerobis, si únicament viuen en llocs sense oxigen. Es pot donar el cas de bacteris que poden viure tant en llocs amb oxigen com sense.   Els bacteris que obtenen l'aliment per si mateixos, partint de substàncies no orgàniques, es diuen  autòtrofs; els que s'alimenten dels altres éssers vius es diuen heteròtrofs:  sapròfits  si l'ésser viu del qual s'alimenten és mort, i  simbiòtics  si viuen sobre animals o plantes donant a canvi qualque benefici. Finalment hi ha els  paràsits  que provoquen malalties.   

         La reproducció dels bacteris es fa quasi sempre per divisió.   Una característica dels bacteris és que si les condicions ambientals no són favorables no moren, sinó que es tanquen formant  espores. Ja hem dit que una  espora és un bacteri que intenta sobreviure encondicions ambientals no adequades; de tots és sabut que bullint el material quirúrgic podem evitar infeccions produïdes per bacteris. Aquesta  circumstància es dóna ja que molt pocs bacteris poden sobreviure més d'uns minuts a una temperatura de 100 ºC.

         Quasi tot tipus de matèria orgànica pot servir com a aliment dels bacteris. En trobam al petroli i a l'interior de l'aparell digestiu.   En la fabricació del vi intervenen uns bacteris anomenats sacaromices que normalment es troben a la pellofa del raïm. Aquest bacteri absorbeix el sucre i el descompon  en alcohol eliminant diòxid de carboni. Aquest procés rep el nom de fermentació. Un altre exemple són els bacteris que transformen la llet en iogurt  així com els que intervenen en l'elaboració d'alguns formatges.

         No hem d'oblidar els bacteris que descomponen les restes de plantes i d'animals morts; aquest fet del tot beneficiós permet renovar la matèria orgànica i fer-la de nou utilitzable.  L'adobament dels camps aprofita aquest fet, ja que se n'alimenten nombrosos bacteris, augmentant així les substàncies inorgàniques del sòl.

         Els bacteris són el grup més nombrós de les moneres. La seva estructura és més senzilla que la de les cèl.lules eucariotes, com ja hem vist a la introducció. L'ADN sol tenir forma anul.lar. A l'interior del bacteri la membrana fa uns replecs anomenats  mesosomes  on es produeixen les reaccions que a altres cèl.lules tenen lloc a orgànuls específics.   Els bacteris presenten una paret cel.lular rígida semblant a la de les cèl.lules vegetals, que pot estar envoltada per una capa gelatinosa. Un important mètode de distinció, la tenyida de Gram, es basa en la naturalesa d'aquesta capa i ha servit per a diferenciar dos grans grups, els Gram +(es tenyeixen amb aquest mètode) i els Gram -, que no ho fan.  Els bacteris es reprodueixen per bipartició, i quan les condicions són favorables ho fan d'una manera molt ràpida.

         També poden enquistar-se formant espores resistents, que suporten llargs períodes desfavorables. Quan s'ha d'esterilitzar algun producte, és vital tenir això en compte i assegurar-nos que tant els bacteris com les seves espores són eliminats.

         Els bacteris es poden trobar a tots els ambients: aire, aigua i terra. Viuen de maneres molt diverses, ja que en trobam de fotosintètics, de quimiosintètics (treuen l'energia per elaborar el seu aliment de reaccions químiques), i altres que es nodreixen de matèria orgànica ja fabricada per altres organismes, és a dir,  heteròtrofs  Alguns fan servir l'oxigen, és a dir són aeròbics, i d'altres no. Els anomenam anaeròbics.   Els bacteris poden ser  paràsits i ocasionar malalties als animals o als vegetals, però no tots són perjudicials. De fet, s'han utilitzat des de l'inici de la història per a produir aliments com el formatge, el iogurt i altres derivats de la llet, com la mantega, el quefir,..., el vinagre, la maceració de les fibres de cotó, etc.  Actualment les aplicacions són múltiples, des de la producció de substàncies com metà (gas combustible) o alcohol, fins al seu ús en enginyeria genètica, passant per l'obtenció d'antibiòtics,... La llista seria interminable! També són importants com a descomponedors de la matèria orgànica a la natura, o com a organismes  simbiòtics en el cas d'alguns vegetals, que s'hi associen per a poder fabricar substàncies que tot sols no podrien sintetitzar.

Els cianòfits:  

      Algues verd-blavoses amb pigments com la clorofil.la o la ficocianina. Tan sols respiren durant la nit. És possible que les cèl.lules s'agrupin per formar pseudocolònies. Es multipliquen per bipartició simple. Un exemple de cianobacteri és el nòstoc. En trobam tant a les aigües dolces com a totes les mars del món.

         Els cianòfits, també s'anomenen algues blaves o cianobacteris, encara que el seu color no és sempre el blau. Són procariotes i fotosintètics. Actualment són un grup poc conegut, però la seva importància rau en el fet que siguin fotosintètics, ja que sembla que la composició de la nostra atmosfera, amb gairebé un 21% d'oxigen, és deguda en gran part a la seva acció durant milions d'anys.   En podem trobar a llocs humits, com ara basses, pous, fonts, i fins i tot a la mar. Alguns cianòfits són capaços de viure a fonts termals, a temperatures que pocs éssers vius més poden suportar.