| |
Asteroïdeus:
Tenen un disc central pla, amb cinc braços no molt clarament diferenciats del cos, encara que poden tenir un nombre de braços superior, sempre que sigui múltiple de cinc (el gènere Solaster pot arribar a tenir fins a 50 braços). Són de règim carnívor, i causen pèrdues molt greus als criadors d'ostres i de musclos. La seva forma d'atac és molt curiosa: obren un poc les valves del mol.lusc, treuen fora l'estómac i el col loquen damunt la seva víctima, que mor a poc a poc, per l'acció dels sucs digestius.
Ofiuroïdeus:
Estructuralment molt semblants als asteroideus, però el disc central i els braços estan clarament diferenciats; generalment, els braços tenen prou mobilitat, independent del sistema ambulacral.
Equinoïdeus:
Són coneguts popularment com "eriçons de mar". Tenen forma globosa o discoide sense cap diferenciació, i per tant no tenen braços. La simetria radial està clarament establerta i presenten una gran regularitat en la forma. Les plaques calcàries que formen l'esquelet estan fusionades, originant un closca completa provista d'espines, que poden ser verinoses en algunes espècies. El més característic és l'aparat mandibular, compost per un conjunt de peces que mantenen la simetria pentaradiada característica, que rep el nom de "llanterna d'Aristòtil".
Holoturioïdeus:
Els holoturioideus comprenen tots aquells equinoderms de cos allargat que reben la denominació genèrica d'holotúries, cogombres de mar i molts altres d'anàlegs. Són molt diferents, per l'aspecte, de la resta dels equinoderms ja que no deixen entreveure la simetria radiada. Tampoc no s'hi pot observar res que recordi les plaques calcàries de l'esquelet de l'eriçó o de les estrelles de mar.
|
