| |
El fílum Arthropoda és un vast conjunt d'animals que comprèn potser un 80% de totes les espècies conegudes, xifra que s'apropa al milió. Considerant-los com un grup, tenen una enorme capacitat d'adaptació, que els ha permès de conquerir pràcticament tots els hàbitats de la Terra. Són, probablement, els animals que han colonitzat amb més èxit l' hàbitat terrestre, i també els únics invertebrats que han pogut dominar el vol.
| |
| |
Les característiques distintives dels artròpodes, que els han facilitat enormement l'èxit evolutiu de què gaudeixen són, sense cap dubte, dues: la primera és un alt grau de cefalització, que en la pràctica es tradueix en l'aparició d'uns òrgans sensorials molt desenvolupats i en que molts grups del fílum presenten pautes de conducta prou perfeccionades; la segona ésla possessió d'un esquelet extern rígid de quitina, que en molts de casos s'ha vist reforçat amb l'addició de sals de calci. És clar que tal cuirassa els dóna una gran protecció, i que els permet desenvolupar membres robusts amb infinitat d'aplicacions, com poden ser les pinces dels crancs, l'agulló de la cua dels escorpins, les peces bucals dels insectes i la closca protectora de quasi tots, però també presenta inconvenients: per podercréixer, cal prescindir-ne, i per respirar ha estat necessari dissenyar de bell nou un aparell específic, que no impliqui l'augment del volum corporal, limitat necessàriament per la mida de la cuirassa.
El primer problema s'ha resolt amb el sistema de mudes, mentre que el segon queda amplament compensat amb l'aparició de la respiració per brànquies, tràquees pulmons_llibre i d'altres estructures respiratòries que permeten que l'oxigen arribi fàcilment als teixits.
Naturalment, tot en aquest món té un preu, i en aquest cas ha estat la mida: els artròpodes no poden assolir mides comparables a les d'altres grups com els mol luscs i -sobretot- els vertebrats.
Classificació:
|
|
| |
Els aràcnids: 
|
|
| |
|
|
| |
Els aràcnids inclouen els araneids i els escorpins. Es caracteritzen pel fet de tenir quatre parells de potes caminadores, un parell d'apèndixs bucals anomenats quelícers i un altre de frontal, els pedipalps. El cos es troba dividit en cefalotòrax (prosoma) i abdomen (epistosoma). S'alimenten sempre d'altres animals vius, i per caçar-los fan servir, bé els quelícers, en el cas de les aranyes, o bé el fibló, en els escorpins. Ben coneguda per tothom és la teranyina dels aràcnids, que permet capturar petits insectes que l'aranya immobilitza amb el seu verí i que després li serviran d'aliment. La teranyina és un conjunt de fils de seda produ‹ts per l'anomenada glàndula sericígena, situada a la part posterior de l'abdomen, i que tenen com a característiques principals el fet de ser molt resistents a les forces de tracció i molt aferradissos; no hi ha, per tant, un material més adequat per fer xarxes per caçar. El nom genèric del grup prové de la mitologia grega, quan la deessa Aracne va tenir l'atreviment de compararla seva bellesa amb la d'Afrodita i aquesta, que tenia més poder, la va castigar a passar la resta de la seva vida teixint de dia i desteixint de nit; naturalment, no cal millor nom per a un animal teixidor per naturalesa, com és l'aranya.
|
|
| |
|
|
| |
Classificació dels aràcnids:
Hi ha deu ordres diferents d'aràcnids, però només en farem referència a tres, que representen els grans grups coneguts per tothom:
|
|
Escorpiònids:
Són els aràcnids terrestres coneguts des de fa més temps; se n'han trobat restes fòssils del període silúric. Quasi tots viuen als indrets humids, amagats sota la fullaraca, però hi ha també espècies adaptades als terrenys desèrtics, on viuen enterrades o amagades sota les pedres. Tenen al darrer segment abdominal un agulló entorcillat i la seva picadura és molt verinosa, fins i tot pot arribar a ser mortal per a l'ésser humà. No fan cap tipusde teranyines.
Araneids:
El grup més gran dels aràcnids, que presenta la major part de les característiques generals del grup. El primer parell de apèndixs (quelícers) són parescuts a urpes i injecten un verí que pot ser molt efectiu; qualcunes -poques- espècies, com la vídua negra, són neurotòxiques per a l'ésser humà, però normalment no són letals. A les nostres latituds, amb l'excepció de la taràntula, la seva picada només fa mal, sense representar cap perill. Argiope Bruennichi (4)
Acars:
Des del punt de vista de l'ésser humà és, sense cap dubte, el més important, donat que inclou els àcars i les paparres, i moltes espècies són paràsits de l'ésser humà, dels seus animals domèstics o de les seves collites, mentre que d'altres fan malbé els seus aliments. De totes maneres, cal dir que no totes les espècies d'àcars són paràsites, i moltes són de vida lliure i inofensives. Tots es caracteritzen per la pràctica desaparició de la segmentació corporal, i la reducció o la desaparició de les potes. La seva mida és molt petita, i no solen arribar als 2 mm, amb l'excepció de la paparra, que pot amidar uns 3 cm. Són molt coneguts els Sarcoptes scabiei (àcar de la sarna) i els diferents tipus de paparres.
|
|
|
| |
Els crustacis:
|
|
| |
|
|
| |
Els crustacis pertanyen al grup dels artròpodes (paraula que significa "potes articulades", i que reflecteix correctament la característica distintiva del grup). Una altra de les seves característiques més importants és la quitina que recobreix el seu cos, i que condiciona clarament la seva estructura.
La major part del grup està constitu‹da per formes aquàtiques, que viuen tant a les aigües dolces com a la mar. Hi podem trobar formes petites fins i tot microscòpiques- que formen el plàncton i s'alimenten amb algues del tipus de les diatomees, i d'altres bentòniques de mida molt superior (el cranc del Japó pot assolir, amb les potes esteses, una llargària que s'apropa als dos metres).
|
|
| |
|
|
| |
A causa del seu ambient vital, la respiració és en general branquial, encara que hi ha espècies adaptades a la vida terrestre, com el cranc dels cocoters, que ha après a pujar a les palmeres per tal d'alimentar-se amb els seus fruits. Tots els crustacis tenen el cos recobert amb quitina, incrustada sovint amb sals de calci per tal d'augmentar la seva duresa. Al tòrax trobam cinc parells de potes amb funció locomotora, i a l'abdomen, un parell d'apèndixs per cada segment, que solen tenir una funció natatòria. El darrer segment es diu tèlson, i serveix normalment per a mantenir la direcció.
|
|
| |
|
|
| |
|
|
Subclasse Entomostraca:
La classe Crustacea, amb un total de 30.000 espècies conegudes, presenta una enorme diversitat, el que fa que la classificació sigui molt complicada. La que es fa aquí només inclou els grups més coneguts, per la seva abundància o per la importància econòmica.
Subclasse Brachiopoda:
Petit grup d'espècies de mida redu‹da, generalment pròpies de les aigües dolces. Totes tenen apèndixs aplanats, que fan servir per a l'intercanvi de gasos, per a filtrar l'aliment i també per a la locomoció (branquiòpodes vol dir "peus de brànquies"). Inclou el grup dels cladòcers o puces d'aigua, quetenen una closca transparent formada amb dues valves i que recobreix tot el cos, amb l'excepció del cap, cosa que els dóna aspecte de petites aus. Són molt abundants al plàncton de les aigües dolces.
Subcalsse copepoda:
Són el grup més important en nombre d'individus del plàncton. La major part són marins, i constitueixen la base de moltes cadenes tròfiques; per això, la seva importància dins els cicles biològics marins és immensa, fent d'unió entre les algues microscòpiques i els animals carnívors. Sempre són de mida molt redu‹da, que pot oscil lar entre 0,5 i 3 mm. El més conegut detots es diu Calanus. Aquest grup inclou la major part dels crustacis de vida paràsita, especialment damunt dels peixos (en total, són paràsits fins a un 25% de les espècies del grup).
Subclase Malacostraca:
Dins d'aquest grup podem trobar totes les espècies més conegudes de crustacis, incloent-hi les gambes, els crancs, les llagostes i les gambetes, a més d'algunes espècies terrestres i que molta gent no relaciona amb els crustacis, com el grup dels isòpodes. Però els més coneguts són, sense cap dubte, els amfípodes, que tenen el cos aplanat lateralment i inclouen elsanomenats decàpodes (deu peus), que es caracteritzen per tenir vuit parells d'apèndixs toràcics, dels quals els tres primers estan transformats en peces bucals auxiliars, i la resta en deu potes locomotores, encara que generalment les dues primeres d'aquestes deu estan provistes de fortes pinces que empren com a arma defensiva i per agafar les preses. Tenen també una closca de quitina reforçada amb carbonat de calci, que els obliga a fermudes quan han de créixer.
|
|
|
| |
Els miriàpodes:
Artròpodes de cos allargat i generalment cilíndric, dividit en nombrosos segments o anells, cada un dels quals té un o dos parells de potes; això els dóna un aspecte molt particular que es reflecteix en els seus noms populars: centpeus o milpeus, segons tenguin un parell (quilòpodes) o dos (diplòpodes) de potes per segment. Tots són animals terrestres; viuen davall de pedres i fustes, i es poden trobar a les regions tropicals i a les temperades. Tenen un parell d'antenes i, de vegades, ocels (unitats òptiques fotosensibles), però mai ulls compostos vertaders.
Classificació: Quilòpodes (centpeus)
Són depredadors, i per això són molt ràpids en els desplaçaments i tenen darrere la boca uns apèndixs anomenats forcípules, en forma de garfi i provistos de glàndules verinoses.
L'exemple més conegut és l'escolopendra.
|
|
| |
|
|
| |
Diplòpodes (milpeus)
Són generalment herbívors i tenen moviments lents, el que fa que hagin desenvolupat glàndules verinoses o repel lents que fan servir de defensa contra els depredadors. Tenen dos parells de potes per segment, com a resultat de la fusió de dos segments en un. Hi ha alguns diplòpodes tropicals que poden tenir fins a 30 cm de llargària, però els de la nostra terra tenen dimensions molt més redu‹des.
Els insectes:
La classe Insecta (Hexapoda, per tenir sis potes, normalment motrius i articulades) està formada per més d'un milió d'espècies descrites fins ara, malgrat que hom pensa que pot haver-hi moltes més. Això fa que constitueixi el grup animal més gran de tots els coneguts, fins al punt que, només d'insectes, n'hi ha més espècies que de tota la resta d'animals, incloent-hi tots els grups coneguts (si ens referíssim al nombre d'individus, ladiferència es faria gegantina, i podríem dir que, tan sols de coleòpters, n'hi ha més que de tota la resta d'animals).
És normal, doncs, que qualsevol classificació sigui prou complicada, i per fer-la amb rigorositat s'ha d'atendre a nombroses característiques, com ara el tipus d'aparell bucal, el nombre, la mida i la disposició de les ales, el tipus de metamorfosi i moltes d'altres.
Una característica fonamental d'aquest grup és el seu esquelet, extern i format per un tegument endurit amb una substància anomenada quitina. La seva respiració és traqueal, és a dir, basada en un sistema de tubs (tràquees) que condueixen l'oxigen a les diferents parts de l'organisme. Els insectes s'han adaptat a quasi tots els ambients de la terra: en trobam als cims més alts i també a les coves fosques, a molts de metres de la superfície.
|
|
| |
Veure la classificació dels insectes
|
|
| |
|
|
|
