|
|
Platihelmints:
En l'escala evolutiva ascendent, constitueixen el primer grup d'animals amb tres fulles embrionàries, o triblàstics, malgrat que no tenguin celoma, que està substitu‹t per un conjunt compacte de cèl lules anomenat "mesènquima". Constitueixen, per tant, un estadi intermedi entre els diblàstics i els triblàstics, cosa que es pot comprovar per la presència de gònades, protonefridis, òrgans sensorials i un sistema nerviós ganglionar quasi tots derivats del mesoderma. Són animals molt plans, de vegades amb forma de cinta. Típicament tenen una boca situada a prop de l'extrem anterior, que s'obre en la cara ventral i comunica amb un intestí format per nombroses cavitats individuals sense sortida a l'exterior (no tenen anus), i en aquest sentit són, per tant, similars als metazous triblàstics primitius (protostomes). En gran part delscasos (dos dels tres grups que componen el fílum) s'han adaptat a la vida paràsita i llavors no tenen boca ni cap vestigi d'intestí. El sistema reproductor és hermafrodita
Paràsits
Trematoda:
Se'ls coneix popularment amb el nom de "dueles", i són sempre paràsits. La mida és molt variable, entre 1 mm i 7 metres!, malgrat que el més corrent és que no sobrepassin uns pocs centímetres. Tenen típicament dos òrgans adhesius, un en posició oral i un altre en posició ventral. Hi ha dos grans tipus, segons parasitin tot el temps el mateix individu o que la fase de larva parasiti un animal i la fase adulta un altre de diferent. El més conegut és la fascíola hepàtica, o "duela del fetge", que té un primer hoste, que és un mol lusc, i un segon, que és un vertebrat herbívor (o un ésser humà).
Cestode: Igual que els trematodes, són tots paràsits, i en estat adult viuen dins de les cavitats internes de l' hoste on s'alimenten per absorció dels nutrients a través de la cutícula. Normalment tenen un cap molt ben diferenciat, anomenat escòlex provist de garfis i de ventoses per subjectar-se a l'hoste; la resta del cos està formada per una gran quantitat de peces individualitzades i col locades linealment, anomenades proglotidis i no tenen cap vestigi d'aparell digestiu. Els més grans poden arribar als 12 metres de llargària. El més conegut és la Taenia solium, paràsit de l'intestí humà, que sol tenir una mida de 3 metres; quan han madurat, els darrers proglotidis surten a l'exterior amb la matèria fecal i, si són ingerides per un porc, formen un quist dins dels seus músculs. Si en aquest moment menjam carn de porc crua o poc cuinada, aquests quists es desenvolupen i originen una nova tènia adulta, i el cicle s'hi repeteix una vegada i una altra.
De vida lliure
Turbel.lari:
Són els únics del grup que generalment tenen vida_lliure i no parasiten d'altres animals. Per això es diferencien en una major complexitat del cos, amb un aparell digestiu desenvolupat, cilis per a la locomoció i un sistema sensorial adequat. La mida oscil la entre les dimensions microscòpiques i els 10 mm, però alguns poden arribar als 60 cm. Són tots aquàtics, i la major part, marins, alguns amb colors molt vius i vistosos. Els exemplars grans poden "nedar" mitjançant ondulacions del cos, si bé ho fan molt lentament. El més conegut és la planària, típica de les aigües dolces.
|
