| |
El cos dels insectes està dividit generalment en tres regions clarament diferenciades: cap, tòrax i abdomen. El cap té un parell d'ulls compostos (que poden estar atrofiats o absents en moltes espècies), antenes, que solen tenir una funció sensorial, i un aparell bucal adaptat al corresponent tipusd'alimentació. L'ull presenta unes divisions anomenades facetes El tòrax consta de tres segments, cada un dels quals està provist d'un parell de potes (és per això que els insectes tenen un total de sis potes, i que aquesta és una característica pròpia del grup). L'abdomen consta de dotze segments, amb l'excepció dels col lèmbols, que només tenen sis; normalment, els darrers tenen apèndixs amb funció reproductora. També es troben al tòrax les insercions de les ales (en les espècies que en tenen, un o dosparells), que s'han de considerar expansions articulades de la cutícula, i no apèndixs articulats.
| |
| |
|
|
| |
|
|
| |
La capa externa del cos està quitinitzada i és impermeable i protectora, a més de ser ornamental (amb funció de mimetisme) en molts dels casos. La quitina és una substància orgànica molt consistent, que fa de protecció i per tant constitueix un esquelet extern. Aquesta característica condiciona en moltes espècies el creixement, que ha d'assolir el sistema de mudes, ésdir, canviar periòdicament la closca antiga, que resulta massa petita per poder acollir el nou volum assolit per l'animal després del procés de creixement.
El cefalotòrax i l'abdomen:
El cos es troba dividit en tres regions formades per segments:
- Cap (sis segments)
- Tòrax (tres segments anomenats protòrax, mesotòrax i metatòrax) Al tòrax es troben tres parells de potes articulades una a cada segment i dos parells d'ales que surten del mesotòrax i metatòrax)
- Abdomen (onze segments) A l'abdomen de les femelles es pot trobar l'oviscaptor que serveix per a pondre els ous.
Insectes: Potes:
|
|
| |
|
|
| |
Típicament, tres parells d'apèndixs articulats, constitu‹ts per sis peces de diferents formes i mides, que surten de la part toràcica de l'insecte. Encara que tenir sis potes és una de les característiques distintives dels insectes, aquest nombre és variable, perquè poden estar atrofiades en certes espècies.
|
|
| |
|
|
| |
Amb més freqüència poden sofrir modificacions, d'acord amb l'estilde vida; segons això, els tipus principals de potes són:
a) Saltadores, als ortòpters
b) Cavadores en Gryllotalpa gryllotalpa
c) Depredadores, en Mantis religiosa, adaptades a la caça
d) Nedadores, adaptades a la flotació i a la propulsió dins l'aigua
e) Recollidores i transportadores, en el cas de molts himenòpters, que les fan servir per dur el pol len de les flors.
f) En algun cas, les potes -concretament la peça anomenada tíbia- tenen una espècie de pinta rígida que els permet de produir un so, de vegades molt fort -pensau en els dies d'estiu (cigala) i en les nits d'estiu (grill) en el camp.
g) Naturalment, la modificació més gran és l' atròfia i fins i tot la pèrdua total de les potes, que es pot veure en alguns dípters i coleòpters.
Les ales:
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Del tòrax surten dos parells d'ales (mesotòrax i metatòrax)
Poden ser membranoses sustentades per un sistema interior de venes que els permet volar. Quan l'insecte vola les ales es dirigeixen cap amunt i en direcció oposada al cos.
També es poden trobar ales dures (un parell) recobertes de quitina (coleòpters) anomenades èlitres que serveixen per a protegir l'altre parell membranós, que es troba plegat al seu interior.
|
|
| |
|
|
| |
Tipus d'aparell bucal:
L'aparell bucal dels insectes està format per un conjunt de peces que sempre estan organitzades de la mateixa forma, però que presenten grans diferències en els diversos grups, segons el règim alimentari i la seva fisiologia. Aquestes peces són:
a) Un llavi superior (labre) que consisteix només en un plec dela cutícula .
b) Un parell d'apèndixs anomenats mandíbules.
c) Un parell d'apèndixs maxil lars (maxil les) que tenen normalment una peça interna mastegadora i una altra d'externa, anomenada palp maxil lar.
d) Un llavi inferior, format per la unió d'un parell d'apèndixs. Normalment presenta un parell de peces exteriors i articulades, anomenades palps labials.
Aquestes peces sofreixen transformacions més o menys grans, per tal d'adaptar el conjunt al tipus d'alimentació, originant els següents tipus bàsics:
Mastegador, característic de la llagosta. Probablement és el tipus més primitiu, del qual deriva la resta Llepador de l'abella vegeu peces
Xuclador dels lepidòpters vegeu peces
Picador - xuclador, de la xinxa vegeu peces
Succionador, de la mosca que és molt evolucionat.
|
|
| |
|
|
| |
Insectes. Antenes:
|
|
| |
|
|
| |
Les antenes són apèndixs articulats, amb formes molt diferents, i compostos per un nombre molt variable de petites peces ( artells) que pot oscil lar entre 1 i 500. Segons la seva forma tenen estructures molt diferents: filiformes pectinades geniculades etc. La seva funció és normalment sensorial, el que fan mitjançant terminacions nervioses quimiosensibles; és amb les antenes que els insectes poden relacionar-se mitjançant les feromones
Morfologia interna.
La respiració està basada en un sistema de petits tubs molt ramificats (tràquees) que comuniquen amb l'exterior mitjançant un parell de petits forats (espiràculs) en cada un dels segments abdominals.
Quan l'aliment ha passat a través de les estructures bucals arriba a la faringe i a l'intestí anterior, que sol estar dividit en un estómac anterior, un pap (que fa el paper de cambra d'emmagatzemament) i un proventricle, que en molts insectes amb alimentació sòlida està modificat per tal de poder actuar com un sistema triturador. La major part dels insectes posseeixen un sistema de glàndules salivals amb funcions molt variables.
El ventricle, intestí mitjà o estómac succeeix al proventricle, i és el lloc principal de producció d'enzims digestius per al tractament dels aliments. Finalment acaba en l'intestí posterior, encarregat de l'expulsió de les matèries no aprofitables i de la regulació de l' equilibri_hídric.
El cor és tubular i s'estén normalment a través dels primers segments abdominals; el flux sanguini pot ser facilitat per contraccions musculars del cos. Una dada curiosa: la sang dels insectes és generalment incolora o verda (la dels mol luscs és blava, malgrat que no pertanyin a cap dinastia regnant); en realitat, tot es redueix a una única qüestió: el tipus de pigment transportador d'oxigen que empra cada animal.
La respiració es fa per mitjà d'un sistema de tràquees i espiràculs. Les tràquees són un conjunt de tubs molt prims que es ramifiquen, originant una espècie d'arbre; cada branca d'aquest arbre condueix els gasos.
Les tràquees comuniquen amb l'exterior per uns orificis anomenats espiràculs, que s'obrensobre el segon i tercer segment toràcic i sobre els set o vuit primers segments abdominals.
Per a l'excreció, els insectes disposen d'unes estructures anomenades "tubs de Malphigi", amb un extrem unit als intestins mitjà i posterior i l'altre lliure dins el celoma.
El sistema nerviós és molt parescut al de la resta dels artròpodes, i està format per un gangli principal (cervell) seguit d'una cadena de ganglis col locats als segments corporals, i interconnectats entre si. La major part tenen ulls, simples o compostos, i alguns tenen altres tipus d'òrgans sensorials, com ara la llagosta i la cigala, que tenen els anomenats "òrganstimpànics", que els capaciten per a la recepció del so.
El sistema de reproducció femení inclou dos ovaris situats a cada costat, acompanyats de dos oviductes laterals, que s'ajunten en un sol conducte comú; la part masculina està formada per dos testicles i dos conductes laterals que també s'uneixen en un conducte que va a parar a un penis ventral situat en el vuitè segment abdominal.
Desenvolupament larvari:
|
|
| |
|
|
| |
En general, els ous dels insectes no contenen prou aliment per assegurar la formació d'un adult desenvolupat completament; per aquesta raó, la "construcció del cos de l'adult" continua després de l'eclosió. Segons la forma en què es produeixi aquest creixement posterior es presenten tres pautes bàsiques:
a) Desenv. sense metamorfosi: Alguns insectes del grup dels apterigots (els més primitius) produeixen larves semblants a l'adult, que en el procés de creixement tan sols canvien de mida. Aquest sistema només es fa servir en els grups inferiors d'insectes, amb poca complicació corporal. Un exemple molt característic és el Lepisma sacarina, (el "peixet de plata"), conegut per tothom que tengui llibres o qualque tipus de paper a ca seva, perquè se'ls se menja.
b) Des. amb metamorfosi incompleta.
|
|
| |
|
|
| |
En alguns dels insectes més primitius, dels ous surten larves sense ales i molt actives. Quan comença el creixement de les ales passen a assolir un estadi intermedi del desenvolupament, conegut amb el nom de nimfa. Les nimfes són prou semblants als animals adults, amb la diferència que no tenen ales ben desenvolupades; progressivament, aquesta semblança s'accentua, i al final, després d'una sèrie de mudes (canvis de la cutícula exterior per una de més gran, associats a complicats processos de reestructuració interna), assoleixen l'aspecte definitiu de l' imago o insecte adult. L'exemple més conegut d'aquest sistema de creixement és la llagosta
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
c) Des.amb metamorfosi completa:
Les larves dels insectes superiors no tenen cap semblança amb l'adult, presenten gairebé més un aspecte de cuc amb potetes anomenat eruga (aquest parescut és la causa del nom popular de molts d'aquests, especialment en el cas de la larva de Bombyx mori, a la qual tothom li diu "cuc de la seda"); després d'un temps d'alimentació i creixement molt actiu atura el seu creixement, passa a la fase de pupa i sofreix una profunda reorganització dels teixits, al final de la qual apareix l'adult amb l'aspecte definitiu. Aquesta reorganització es realitza freqüentment sota la protecció d'un embolcall fet prèviament per la larva amb fulles o materials diversos, i també -especialment en el grup dels lepidòpters- dins un embolcall format per un entramat de fils segregats per glàndules especials, o glàndulesde la seda, anomenat "capoll".
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
|
