|
|
|
INDEX |
Insectes àpters petits i de moviments molt ràpids. L'aparell bucal és mastegador i la seva metamorfosi, simple; tenen el cos recobert per petites i nombroses escates blanquinoses que els donen un aspecte "platejat". Inclou el Lepisma saccharina, o peixet d'argent, molt conegut per tots aquells que tenen llibres i papers a ca seva. El seu habitatge és sempre terrestre,especialment als indrets humits (excepte per als gèneres Lepisma i Thermobias, que s'han adaptat a viure en els habitatges humans).
|
|
|
Lepisma saccharina (peixet d'argent)
|
|
|
INDEX |
Insectes amb dos parells d'ales i petites antenes. L'aparell bucal és mastegador i s'alimenten amb preses vives. La seva metamorfosi és simple, com correspon a uns insectes molt antics. Són característiques pròpies del grup la presència d'uns ulls grans i provists de moltes facetes i d'un abdomen llarg i molt prim, a més de la seva dependència de l'aigua, donat que la larva és aquàtica. Són insectes de vida diürna; quan arriba la nit es posen damunt la tija d'una planta aquàtica i esperen el nou dia. Les libèl.lules i els cavallets del dimoni (Anax imperator) poden mantenir-se fixos en el vol, i també canviar bruscament de direcció.
Fam. Libellulidae |
|
|
|
|
|
|
|
|
Libèl·lula vermella (Crocothemis erythraea)
|
|
|
|
Libèl·lula blava petita mascle (Orthetrum cancellatum)
|
|
|
|
Libèl·lula blava petita femella (Orthetrum cancellatum) Es distingeix pel color groc amb dues franges longitudinals negres a l'abdomen.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La nimfa de libèl·lula és aquàtica. S'alimenta de petits insectes.
|
|
Muden la pell fora de l'aigua, pujant sovint pel les tiges de les plantes aquàtiques
|
Fam. Coenagriidae (cavallets del dimoni) |
|
|
|
|
|
Ischnura elegans -mascle-
|
|
|
|
Ischnura elegans -femella-
|
|
Ischnura elegans
|
|
|
|
Ischnura elegans
|
|
|
|
|
|
|
|
INDEX |
La majoria són alades. Dos parells d'ales, les anteriors dures, que protegeixen les posteriors, que són membranoses i es troben doblegades al davall. Característicament, el tercer parell de potes està adaptat al salt, i té per tant uns músculs molt potents. L'aparell bucal és mastegador i la metamorfosi és simple.Molts poden produir renous, rascant la tèbia de les potes posteriors amb els èlitres.
Inclou tres subordres principals: Acridinoidea (llagosts), Gryllinoidea (grills i cadell), i Tettigonoidea (cavallets verds)
Sub. Acridinoidea (llagosts) Són d'activitat diürna
|
|
|
|
|
|
Llagost comú o de garriga (Eyprepocnemis plorans) Té les tíbies posteriors vermelles i una clapa negra a la cara
|
|
|
|
Llagost egipci o llagosta (Anacridium aegyptium) És el llagost de major tamany. Es pot reconèixer per les retxes als ulls i per la quilla del pronot, dentada i vermellosa
|
|
|
|
Nimfa d'Anacridium aegyptium Presenta aquest color verd, i encara no té les ales desenvolupades
|
|
|
|
|
|
|
Pyrgomorpha conica
|
|
|
|
|
|
|
Oedaleus decorus (Es Grau, Menorca, agost 2010) Hi ha una varietat molt vistosa amb colors verds
|
|
|
|
|
|
|
Aiolopus thalassinus
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Sub. Gryllinoidea (grills i cadell)
|
|
|
|
|
|
Gryllomorpha dalmatina Per l'ovopositor (puntxa posterior central) podem veure que és una femella.
|
|
|
|
Grill (Gryllus campestris)
|
|
Grill. Riquet (Melanogryllus desertus)
|
|
|
|
|
Cadell (Gryllotalpa gryllotalpa) Excava galeries a llocs humits i menja arrels o petits cucs de terra.
|
|
|
|
Sub. Tettigonoidea (cavallets verds)
|
|
|
|
Leptophyes punctatissima ¿?
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
INDEX |
Són les cuques-molles, "cucaratxes" en castellà. A diferència des ortòpters, no boten. Sí poden, la majoria, volar
|
|
INDEX |
Mantis religiosa (el nom li ve del fet que quan aguaita una presa pareix que està pregant, amb les dues potes anteriors juntes)
|
|
|
Cavall de serp. Pregadéus (Mantis religiosa) Entre 4 i 7,5 cm.
|
|
|
|
Iris oratoria (cavall de serp) És de tamany més petit que Mantis religiosa (entre 3 i 5,5 cm.) Aquest exemplar és una famella (les ales són més petites que l'abdomen)
|
|
|
|
Geomantis larvoides És de petites dimensions (2,5 cm). Presenta uns tubercles característics darrera els ulls.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
INDEX |
Insecte pal
|
|
|
|
|
|
|
|
|
(Exemplar trobar per na Júlia Garriga Bonnín)
|
Isoptera:
Dues mil espècies. Són petits insectes, la majoria tropicals, que pareixen formigues. Són insectes socials altament organitzats, i per tant la població està repartida en diferents castes, tant defensives com treballadores. A l'igual que les abelles, tenen una "reina" encarregada de pondre els ous.L'aparell bucal és mastegador i la metamorfosi, simple. Són molt conegut els tèrmits, que poden viure menjant fusta i, en general, qualsevol substància que tengui cel lulosa, gràcies a la presència d'uns bacteris simbiòtics dins el seu aparell digestiu.
|
|
|
Tèrmit (Coptotermes formosanus) Veim a la foto un exemplar obrer
|
|
|
|
|
|
INDEX |
Papanovia. Insectes de cos allargat, semblants llunyanament als escarabats, amb règim d'alimentació omnívor; l'aparell bucal és mastegador. Tenen dos parells d'ales. Les anteriors són curtes i quitinoses, i s'anomenen èlitres; les posteriors són membranoses i es troben doblegades al davall de les anteriors. A l'abdomen es troben unes pinces que utilitza per doblegar les ales després del vol. El més conegut és la papa-novia "tisoreta" (de la qual es diu popularment que s'introdueix dins de l'o‹da i és capaç de foradar el timpà cosa que naturalment no és certa).
Anoplura:
Són paràsits de les aus i especialment dels mamífers. L'aparell bucal és xuclador i la seva metamorfosi, simple. Hi ha moltes espècies que parasiten els animals domèstics, i també l'ésser humà, com els polls del cap i del cos, i les lladelles; el més greu no és la seva picadura, sinó que poden ser portadors de nombroses malalties infeccioses, com el tifus exantemàtic. La seva aparició se sol relacionar, un tant infundadament, amb la brutor.
|
|
INDEX |
Més de 25 mil espècies. La meitat de les ales anteriors és membranosa. Al davall trobam les ales posteriors que també són membranoses. Tenen un aparell bucal perforador i xuclador, i tots s'alimenten amb "sucs" animals o vegetals; són herbívors i depredadors. La seva metamorfosi és simple. Algunes xinxes poden transmetre malalties greus, com la leishmaniosi i la pesta bubònica. Els més coneguts són la xinxa de camp i la Gerris najas (sabater), que es pot veure "caminant" damunt l'aigua dels estanys.
Fam. Pyrrhocaridae
|
|
|
|
Xinxa vermella (Pyrrhocoris apterus-Adalt, fase adulta-)
|
Fam. Lygaeidae
|
|
|
Graptostethus servus
|
|
Spilostethus pandurus
|
|
|
|
Spilostethus pandurus
|
|
|
|
Nimfes d'Spilostethus pandurus
|
|
|
|
|
|
|
Oxicarenus lavaterae
|
|
Oxicarenus lavaterae (larva)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Spilostethus furcula
|
|
Fam. Pentatomoidea
|
|
|
|
|
|
Poriol de moro (Graphosomalineatum italicum)
|
|
|
|
Cyphostethus tristriatus
|
|
|
|
|
|
Nimfes de bernat pintat (Eurydema ornatum)
|
|
|
|
|
|
|
Bernat pintat (Eurydema ornatum)
|
|
|
|
|
|
Bernat pintat (Eurydema ornatum)
|
|
|
|
|
|
|
Nimfa de Nezara virtidula
|
|
|
|
En poc més d'una setmana, va adquirint tons verds
|
|
I deu dies després ja presenta aquest aspecte
|
|
|
|
Xinxa verda (Nezara viridula)
|
|
Xinxa verda (Nezara viridula, varietat torquata : amb una franja clara al pronot)
|
|
|
|
|
|
|
Codophila varia
|
|
|
|
Zicrona coerulea
|
|
|
|
|
|
|
Odontoscelis dorsalis Viu a les zones dunars
|
|
|
|
|
|
Ancyrosoma leucogrammes
|
|
Nimfa d'Ancyrosoma leucogrammes
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Xinxa pudenta. Bernat pudent. (Carpocoris mediterrraneus atlanticus)
|
|
|
|
|
|
|
|
Carpocoris purpureipennis
|
|
|
|
Aelia acuminata
|
|
Brachypelta aterrina (negreta)
|
|
|
|
Sehirus morio (xinxa negra) 5 mm Cala Tirant 2 agost 2011
|
|
|
|
Fam Cydnidae
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Cydnus aterrimus
|
|
Fam. Coreidae
|
|
|
Centrocoris variegatus
|
|
|
|
|
|
|
Gonocerus insidiator
|
|
|
|
|
|
|
Gonocerus juniperi (¿?)
|
|
|
|
Fam. Notonectidae
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Xinxa d'aigua (Notonecta viridis)
|
Fam. Stenocephalidae |
|
|
|
|
|
Dicranocephalus albipes L'exemplar de la fotografia es trobà a les flors d'Euphorbia terracina, a les zones dunars.
|
Fam. Alydidae
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Camptopus lateralis
|
|
|
|
Fam. Reduviidae
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Coranus aegyptius
|
|
|
|
|
|
|
Rhinocoris iracundus (xinxa assassina)
|
|
|
|
Fam. Scutelleridae
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Eurygaster testudinaria
|
|
|
|
Fam. Miridae
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Calocoris nemoralis Aquesta espècie es pot trobar en diversos colors
|
|
|
|
|
|
|
Lygocoris pabulinus
|
|
|
|
|
|
|
Deraeocoris spp
|
|
|
|
Fam. Hydrometridae
|
|
|
|
|
|
Hydrometra stagnorum
|
Fam veliidae |
|
|
|
|
|
Nimfa de Velia caprai
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Muda de pell de Velia Caprai
|
|
|
|
|
|
Velia caprai adult
|
Fam. Gerridae
|
|
|
|
|
|
Sabater (Gerris najas)
|
|
Vídeo |
|
|
|
|
|
|
|
|
INDEX |
Fam. Cicadidae
|
|
|
|
|
Cigala (Cicada orni)
|
|
|
|
Fam. Aphrophoridae
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Escupinada. Salivella de cucut (Philaenus leucophthalmus) El nom "Escupinada" prové de l'escuma en què s'amaguen les nimfes, a les branques de les plantes
|
|
|
|
Fam. Lepidosaphidae
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Cotonet del taronger i la vinya (Planococcus citri) -de color blanc- És una plaga dels cítrics
|
|
|
Fam. Aphididae
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Aphis nerii És el pugó que trobam damunt els baladres
|
|
|
|
Poden tenir un o dos parells d'ales, en ambdós casos membranoses. L'aparell bucal és perforador i de succió, i estan relacionats amb els hemípters; a l'igual que en aquests, és característica la diferenciació d'una trompa a la part posterior del cap. La seva metamorfosi és simple. Quan tenen ales grans, és molt característica la seva posició en forma de "tenda de campanya". Són molt conegudes les cigales (Tettigia orni), pel renou que fan a l'estiu arrossegant els èlitres, i les mosques blanques i els afídids o pugons, per la seva presència damunt els brots tendres de les plantes, que poden arribar a matar.
|
|
INDEX |
Dos parells d'ales membranoses iguals i amb una gran quantitat de venes molt ramificades (aquesta característica és la raó del nom que rep tot el grup) i antenes prou llargues. L'aparell bucal és mastegador i les larves són depredadores i generalment de vida terrestre; la seva metamorfosi és completa. El representant més conegut del grup és la formiga lleó, anomenada així pel seu aspecte i la seva ferocitat.
|
|
|
Moscard verd (Chrysopa sp)
|
|
|
|
Larva de Chrysopa sp
|
optera:
Dos parells d'ales membranoses i peludes. Cal destacar el fet que les larves són aquàtiques i que es construeixen una protecció de pedretes o trossos de copinya, que arrosseguen. L'aparell bucal és mastegador i la metamorfosi és completa. Per la seva quantitat i per les seves relacions amb l'ésser humà no tenen una importància molt gran, llevat de la curiositat que naturalment produeix el seu sistema de protecció que, per altra part, està molt estès a la natura.
|
|
INDEX |
Papallones. Més de cent mil espècies que viuen a tot el món. Tenen dos parells d'ales, generalment molt vistoses, recobertes d'escatetes de color. L'aparell bucal és de succió, anomenat "espiritrompa" perquè s'arreplega en espiral, i el fan servir per a xuclar el nèctar de les flors. La metamorfosi és completa. Acherontia atropos, o papallona de la mort (el nom fa referència al dibuix en forma de calavera que té a la part superior deltòrax) pertany als esfíngids. La seva activitat és nocturna. Les erugues (s'anomenen així les larves característiques dels lepidòpters) tenen formes i colors molt variats.
Fam. Papilionidae |
|
|
|
|
|
|
|
|
Papallona rei (Papilio machaon biginerata)
|
|
|
|
Fam. Pieridae |
|
|
|
|
|
|
|
|
Blanqueta del rave (Artogeia rapae)
|
|
|
|
|
|
|
Blanqueta de la mostassa (Pontia daplidice)
|
|
|
|
|
|
|
Papallona llimonera (Gonepterix cleopatra balearica)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Fam. Nymphalidae |
|
|
|
|
|
|
|
|
Papallona dels cards (Cynthia cardui)
|
|
|
|
|
|
|
Papallona del margall (Lasiommata megera)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Papallona reina (Vanessa atalanta) -mascle-
|
|
Papallona reina (Vanessa atalanta) -femella- Femella: presenta aquesta coloració a la part posterior de les ales. La superior és com la dels mascles
|
|
|
|
|
|
|
Papallona del gram (Pararge aegeria sardoa)
|
|
|
|
|
|
|
Grogueta (Pyronia cecilia)
|
|
|
|
Fam. Lycaenidae |
|
|
|
|
|
|
|
|
Rogeta de l'ugó o blaveta (Polyommatus icarus balearica)
|
|
|
|
|
|
|
Femella de la rogeta de l'ugó o blaveta (Polyommatus icarus balearica) La femella té la part superior de les ales de color marró amb una retxe taronja
|
|
|
|
|
|
|
Rogeta de l'ugó o blaveta (la part superior de les ales és de color blau, al mascle) (Polyommatus icarus balearica)
|
|
|
|
|
|
|
Blaveta dels geranis (Cacyreus marshalli)
|
|
|
|
|
|
|
Blaveta de l'heura (Celastrina argiolus mauretanica)
|
|
|
|
|
|
|
Blaveta del romaní (Syntarucus pirithous) Mascle de color violaci i femella amb colors ocres. La podem veure a l'estiu sobre el romaní.
|
|
|
|
Rogeta (Lycaea phlaeas)
|
|
|
|
Fam. Sphingidae |
|
|
|
|
|
Esfinx de calavera (acherontia atropos)
|
|
|
|
Esfinx de calavera (acherontia atropos)
|
|
Eruga d'Esfinx de calavera (acherontia atropos)
|
|
|
|
Eruga d'Esfinx de calavera (acherontia atropos)
|
|
|
|
Borino ros (Macroglossum stellatarum)
|
|
|
|
Eruga del Borino de franja platejada (Hippotion celerio)
|
|
|
|
Eruga del Borino de franja platejada (Hippotion celerio)
|
|
|
|
Borinot polit (Hyles lineata livornica)
|
|
|
|
|
|
|
|
Processionària del pi (Thaumetopoea pitiocampa)
|
|
|
|
|
|
|
|
Utetheisa pulchella (Arctiidae)
|
|
|
|
|
|
Fam. Arctiidae
|
|
|
|
Catocala conversa (fam. Noctuidae)
|
|
Ophiusa tirhaca
|
|
|
|
Ophiusa tirhaca
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Papallona del cuc de seda (Bombyx mori)
|
Autographa gamma
|
|
INDEX |
Viuen pràcticament a tots els indrets, fins i tot al medi marí, i hi ha molt més de cent mil espècies. Tal com indica el seu nom, tan sols tenen un parell d'ales funcionals, perquè allò que hauria de ser el parell posterior es troba redu‹t a dues petites maces anomenades balancins, que fan servir per a estabilitzar el vol. L'aparell bucal és de succió i la metamorfosi, completa. La importància del grup rau en el fet que són vectors de nombroses malalties infeccioses, com el tifus la pesta el paludisme (mosquit Anopheles), la malaltia del somni (Glossinia, o mosca tse-tse), etc. El seu aparell bucal és potser el més evolucionat de tots els insectes.
Fam. Muscidae |
|
|
|
|
|
Mosca comuna o casolana (Musca domestica)
|
Fam. Culicidae |
|
|
|
|
|
|
|
|
Fam. Calliphoridae |
|
|
|
|
|
Mosca de la carn. Mosca grossa (Sarcophaga carnaria)
|
|
|
|
Calliphora vomitoria (vironera blava)
|
|
|
|
Mosca verda. Moscarda (Lucilia caesar)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Stomorhina lunata
|
Fam. Asilidae |
|
|
|
|
|
Mosca assassina (Laphria marginata)
|
Fam. Tabanidae |
|
|
|
|
|
Tàvec. Mosca de cavall o de bou. (Tabanus bovinus) És una mosca molt gran (quasi 2 cm). La femella s'alimenta de la sang que xucla als mamífers, mentre que el mascle (foto), s'alimenta de pol·len.
|
Fam Syrphidae
|
|
|
|
|
|
Scaeva pyrastri
|
|
|
|
Episyrphus balteatus
|
|
|
|
Episyrphus balteatus
|
|
|
|
Volucella zonaria
|
|
|
|
|
|
|
Volucella zonaria
|
|
|
|
|
|
|
Eristalinus taeniops
|
|
|
|
|
|
|
Eristalinus taeniops
|
|
|
|
|
|
|
Syrphus spp.
|
Fam. Trephritidae |
|
|
|
|
|
Neotephritis finalis
|
|
|
|
Mosqueta de la fruita o del Mediterrani (Ceratitis capitata)
|
Fam. Psychodidae |
|
|
|
|
|
Mosca del drenaje o Mosca polilla (Psychoda spp)
|
Fam. Anthomyiidae
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Anthomyia pluvialis
|
|
|
INDEX |
Més de cent mil espècies. Moltes espècies viuen en colònies i es troben organitzades en jerarquies amb repartiment de les tasques, a l'igual que els isòpters o tèrmits.
Dos parells d'ales membranoses i transparents, amb poques nerviacions, malgrat que hi ha moltes espècies àpteres. És freqüent la presència d'un agulló verinós a l'extrem posterior de l'abdomen, que lesespècies depredadores com la vespa comú empren per a caçar, mentre que les vegetarianes com l'abella el fan servir de sistema defensiu (molt eficaç, per cert). L'aparell bucal és mastegador o de succió en l'adult, i sempre és mastegador a les larves. Abelles, vespes i formigues.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Polistes gallicus (vespa)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Sceliphron spirifex (Tallanassos) Construeix nius de fang, on les larves s'alimenten d'aranyes immobilitzades pel seu verí
|
|
|
|
|
|
Vídeo
|
|
|
|
Scolia flavifrons -femella- (Vespa de galet)
|
|
|
|
Bombus terrestris (borino)
|
|
|
Xylocopa violacea (borino negre)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Arge rosae Frenètica devoradora de fulles de roser, a la fase adulta és una vespa petita de color vermell.
|
|
|
|
|