Els insectes

tornar

 

Classificació

   Aràcnids

Insectes

Crustacis

Miriàpodes

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Moneres

Protistes

Fongs

Metàfits

Metazous


    Classificació:
 

       Per raó de la gran quantitat d'insectes diferents que existeix, la classe Insecta es divideix, per sistematitzar la seva classificació, en un nombre d'ordres variable segons l'autor que s'encarregui de la sistematització, però que en qualsevol cas és superior als 20. Normalment, els criteris establerts per fer l'agrupació inclouen caràcters comuns als grups: per exemple, la primera subdivisió es fa en dues subclasses, Apterygota iPterygota, segons que es tracti d'insectes amb ales o sense ales.

  Protostomes
  
  Acelomats
    
Pseudocelomats
    
Celomats
         Artòpodes
                
Insectes           Mol·luscs

          Aèl·lids
 

 Altres criteris són el tipus de metamorfosi (o l'absència, si fa al cas), el tipus i la forma de les estructures importants (cap, ulls, antenes, ales, agullons, etc.), així com l'estructura i l'organització dels òrgans interns.

   Un altra consideració important és que tots els òrgans estudiats han de ser  homòlegs  és a dir, tenir el mateix origen embrionari, malgrat que la funció que desenvolupi en l'animal sigui diferent: com a exemple, podríem citar el segon parell d'ales dels dípters, que està redu‹t a un parell de bastonets anomenats balancins, que òbviament NO són ales, però que s'han originat per modificació de les ales: són, per tant, òrgans homòlegs del segon parell d'ales, que altres insectes sí tenen.
 

 

  INDEX

       Insectes àpters petits i de moviments molt ràpids. L'aparell bucal és mastegador i la seva metamorfosi, simple; tenen el cos recobert per petites i nombroses escates blanquinoses que els donen un aspecte "platejat". Inclou el Lepisma saccharina, o peixet d'argent, molt conegut per tots aquells que tenen llibres i papers a ca seva. El seu habitatge és sempre terrestre,especialment als indrets humits (excepte per als gèneres Lepisma i Thermobias, que s'han adaptat a viure en els habitatges humans).

 

Lepisma saccharina (peixet d'argent)
 

  INDEX

       Insectes amb dos parells d'ales i petites antenes. L'aparell bucal és mastegador i s'alimenten amb preses vives. La seva  metamorfosi és simple, com correspon a uns insectes molt antics.
       Són característiques pròpies del grup la presència d'uns ulls grans i provists de moltes facetes i d'un abdomen llarg i molt prim, a més de la seva dependència de l'aigua, donat que la larva és aquàtica. Són insectes de vida diürna; quan arriba la nit es posen damunt la tija d'una planta aquàtica i esperen el nou dia. Les libèl.lules i els cavallets del dimoni (Anax imperator) poden mantenir-se fixos en el vol, i també canviar bruscament de direcció.

Fam. Libellulidae    
     

 

Libèl·lula vermella (Crocothemis erythraea)
 

 

Libèl·lula blava petita mascle (Orthetrum cancellatum)
 

 

Libèl·lula blava petita femella (Orthetrum cancellatum)
Es distingeix pel color groc amb dues franges longitudinals negres a l'abdomen.
 

 

 

 

     

 

La nimfa de libèl·lula és aquàtica.
S'alimenta de petits insectes.
 

 

Muden la pell fora de l'aigua, pujant sovint pel les tiges de les plantes aquàtiques
 

Fam. Coenagriidae (cavallets del dimoni)
 
   

 

Ischnura elegans -mascle-

 

 

Ischnura elegans -femella-
 

 

Ischnura elegans
 

 

Ischnura elegans

 

 

 

 


  INDEX

       La majoria són alades. Dos parells d'ales, les anteriors dures, que protegeixen les posteriors, que són membranoses i es troben doblegades al davall. Característicament, el tercer parell de potes està adaptat al salt, i té per tant uns músculs molt potents. L'aparell bucal és mastegador i la metamorfosi és simple.Molts poden produir renous, rascant la tèbia de les potes posteriors amb els  èlitres.

      Inclou tres subordres principals: Acridinoidea (llagosts), Gryllinoidea (grills i cadell), i Tettigonoidea (cavallets verds)

Sub. Acridinoidea (llagosts) Són d'activitat diürna
 

   

 

Llagost comú o de garriga (Eyprepocnemis plorans)
Té les tíbies posteriors vermelles i una clapa negra a la cara
 

 

 

Llagost egipci o llagosta (Anacridium aegyptium)
És el llagost de major  tamany. Es pot reconèixer per les retxes als ulls
i per la quilla del pronot, dentada i vermellosa
 

 

Nimfa d'Anacridium aegyptium
Presenta aquest color verd, i encara no té les ales desenvolupades

     

 

Pyrgomorpha conica

     

 

Oedaleus decorus (Es Grau, Menorca, agost 2010)
Hi ha una varietat molt vistosa amb colors verds

     

 

Aiolopus thalassinus

     

 


 


Sub. Gryllinoidea (grills i cadell)
 

   

 

Gryllomorpha dalmatina
 Per l'ovopositor (puntxa posterior central) podem veure que és una femella.
 

 

Grill (Gryllus campestris)

 

Grill. Riquet (Melanogryllus desertus)

     

Cadell (Gryllotalpa gryllotalpa)
Excava galeries a llocs humits i menja arrels o petits cucs de terra.

     

Sub. Tettigonoidea (cavallets verds)
 

 

Leptophyes punctatissima ¿?

 

 

 

 

 

     
  INDEX

Són les cuques-molles, "cucaratxes" en castellà. A diferència des ortòpters, no boten. Sí poden, la majoria, volar

     

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  INDEX

Mantis religiosa (el nom li ve del fet que quan aguaita una presa pareix que està pregant, amb les dues potes anteriors juntes)

 

Cavall de serp. Pregadéus (Mantis religiosa)
Entre 4 i 7,5 cm.
 

 

Iris oratoria (cavall de serp)
És de tamany més petit que  Mantis religiosa (entre 3 i 5,5 cm.)
Aquest exemplar és una famella (les ales són més petites que l'abdomen)
 

 

Geomantis larvoides
És de petites dimensions (2,5 cm). Presenta uns tubercles característics darrera els ulls.

 

 

 

 

 

     
  INDEX

Insecte pal

 

 

 

 

 

(Exemplar trobar per na Júlia Garriga Bonnín)

Isoptera:  

      Dues mil espècies. Són petits insectes, la majoria tropicals, que pareixen formigues. Són insectes socials altament organitzats, i per tant la població està repartida en diferents castes, tant defensives com treballadores. A l'igual que les abelles, tenen una "reina" encarregada de pondre els ous.L'aparell bucal és mastegador i la metamorfosi, simple. Són molt conegut els tèrmits, que poden viure menjant fusta i, en general, qualsevol substància que tengui cel lulosa, gràcies a la presència d'uns bacteris simbiòtics dins el seu aparell digestiu.

 

Tèrmit (Coptotermes formosanus)
Veim a la foto un exemplar obrer

     
  INDEX

      Papanovia.  Insectes de cos allargat, semblants llunyanament als escarabats, amb règim d'alimentació omnívor; l'aparell bucal és mastegador. Tenen dos parells d'ales. Les anteriors són curtes i quitinoses, i s'anomenen èlitres; les posteriors són membranoses i es troben doblegades al davall de les anteriors.    A l'abdomen es troben unes pinces que utilitza per doblegar les ales després del vol. El més conegut és la papa-novia "tisoreta" (de la qual es diu popularment que s'introdueix dins de l'o‹da i és capaç de foradar el  timpà  cosa que naturalment no és certa).

 

Forticula auricularia

 Anoplura:  

       Són paràsits de les aus i especialment dels mamífers. L'aparell bucal és xuclador i la seva metamorfosi, simple. Hi ha moltes espècies que parasiten els animals domèstics, i també l'ésser humà, com els polls del cap i del cos, i les lladelles; el més greu no és la seva picadura, sinó que poden ser portadors de nombroses malalties infeccioses, com el tifus exantemàtic.
      La seva aparició se sol relacionar, un tant infundadament, amb la brutor.

 

  INDEX

       Més de 25 mil espècies. La meitat de les ales anteriors és membranosa. Al davall trobam les ales posteriors que també són membranoses. Tenen un aparell bucal perforador i xuclador, i tots s'alimenten amb "sucs" animals o vegetals; són herbívors i depredadors. La seva metamorfosi és simple. Algunes xinxes poden transmetre malalties greus, com la leishmaniosi i la pesta bubònica. Els més coneguts són la xinxa de camp i la Gerris najas (sabater), que es pot veure "caminant" damunt l'aigua dels estanys.

Fam. Pyrrhocaridae
 


 

 

Xinxa vermella (Pyrrhocoris apterus-Adalt, fase adulta-)
 

Fam. Lygaeidae

 

Graptostethus servus
 

 

Spilostethus pandurus
 

 

Spilostethus pandurus
 

 

Nimfes d'Spilostethus pandurus

     

 

Oxicarenus lavaterae

 

Oxicarenus lavaterae (larva)

     

 

     

 

Spilostethus furcula

 

Fam. Pentatomoidea
 

 

 

 

Poriol de moro (Graphosomalineatum italicum)
 

 

 

Cyphostethus tristriatus
 

   

 

Nimfes de bernat pintat (Eurydema ornatum)

 

 

 

 

Bernat pintat (Eurydema ornatum)
 

 

Bernat pintat (Eurydema ornatum)

     

 

Nimfa de Nezara virtidula
 

 

En poc  més d'una setmana, va adquirint tons verds
 

 

I deu dies després ja presenta aquest aspecte
 

 

Xinxa verda (Nezara viridula)
 

 

Xinxa verda (Nezara viridula, varietat torquata :
amb una franja clara al pronot)

 

 

 

 

Codophila varia
 

 

Zicrona coerulea

     

 

 

 Odontoscelis dorsalis
Viu a les zones dunars
 

 


 

 

Ancyrosoma  leucogrammes

 

Nimfa d'Ancyrosoma  leucogrammes

     
 
     

 

Xinxa pudenta. Bernat pudent.
(Carpocoris mediterrraneus atlanticus)

     
     

Carpocoris purpureipennis
 

 

Aelia acuminata
 

 

Brachypelta aterrina (negreta)
 

 

Sehirus morio (xinxa negra)
5 mm Cala Tirant 2 agost 2011

     

Fam Cydnidae

   
     

 

Cydnus aterrimus
 

Fam. Coreidae

 

Centrocoris variegatus

     

 

Gonocerus insidiator

     

 

Gonocerus juniperi (¿?)

 

 

 

Fam. Notonectidae

   
     

 

     

 

Xinxa d'aigua (Notonecta viridis)
 

Fam. Stenocephalidae
 
   

 

Dicranocephalus albipes
L'exemplar de la fotografia es trobà a les flors d'Euphorbia terracina, a les zones dunars.
 

Fam. Alydidae

 

 

     

 

Camptopus lateralis

     

Fam. Reduviidae

   
   

 

 

Coranus aegyptius

     

 

Rhinocoris iracundus (xinxa assassina)

     

Fam. Scutelleridae

   
     

 

Eurygaster testudinaria

     

Fam. Miridae

   
     

 

Calocoris nemoralis
Aquesta espècie es pot trobar en diversos colors

     

 

Lygocoris pabulinus

     

 

Deraeocoris spp

     

Fam. Hydrometridae
 

   

 

Hydrometra stagnorum
 

Fam veliidae
 
   

 

Nimfa de Velia caprai
 

 

     

 

Muda de pell de Velia Caprai
 

 

   

Velia caprai adult
 

Fam. Gerridae
 

 

 

 

Sabater (Gerris najas)

Vídeo
   
     
  INDEX

Fam. Cicadidae


 


 

 

     

 

Cigala (Cicada orni)

     

Fam. Aphrophoridae

   
     

 

Escupinada. Salivella de cucut (Philaenus leucophthalmus)
El nom "Escupinada" prové de l'escuma en què s'amaguen les nimfes, a les branques de les plantes

     

Fam. Lepidosaphidae

   
     
    

Cotonet del taronger i la vinya
(Planococcus citri)
-de color blanc-
És una plaga dels cítrics
 

   

Fam. Aphididae

   
     

 

Aphis nerii
És el pugó que trobam damunt els baladres

     

     
  Poden tenir un o dos parells d'ales, en ambdós casos membranoses. L'aparell bucal és perforador i de succió, i estan relacionats amb els hemípters; a l'igual que en aquests, és característica la diferenciació d'una trompa a la part posterior del cap. La seva metamorfosi és simple. Quan tenen ales grans, és molt característica la seva posició en forma de "tenda de campanya". Són molt conegudes les cigales (Tettigia orni), pel renou que fan a l'estiu arrossegant els èlitres, i les mosques blanques i els afídids o pugons, per la seva presència damunt els brots tendres de les plantes, que poden arribar a matar.

 

  INDEX

       Dos parells d'ales membranoses iguals i amb una gran quantitat de venes molt ramificades (aquesta característica és la raó del nom que rep tot el grup) i antenes prou llargues. L'aparell bucal és mastegador i les larves són depredadores i generalment de vida terrestre; la seva metamorfosi és completa. El representant més conegut del grup és la formiga lleó, anomenada així pel seu aspecte i la seva ferocitat.

 

Moscard verd (Chrysopa sp)
 

 

Larva de Chrysopa sp

      optera:  

       Dos parells d'ales membranoses i peludes. Cal destacar el fet que les larves són aquàtiques i que es construeixen una protecció de pedretes o trossos de copinya, que arrosseguen. L'aparell bucal és mastegador i la metamorfosi és completa. Per la seva quantitat i per les seves relacions amb l'ésser humà no tenen una importància molt gran, llevat de la curiositat que naturalment produeix el seu sistema de protecció que, per altra part, està molt estès a la natura.

 

  INDEX

       Papallones. Més de cent mil espècies que viuen a tot el món. Tenen dos parells d'ales, generalment molt vistoses, recobertes d'escatetes de color. L'aparell bucal és de succió, anomenat "espiritrompa" perquè s'arreplega en espiral, i el fan servir per a xuclar el nèctar de les flors. La metamorfosi és completa. Acherontia atropos, o papallona de la mort (el nom fa referència al dibuix en forma de calavera que té a la part superior deltòrax) pertany als esfíngids. La seva activitat és nocturna. Les erugues (s'anomenen així les larves característiques dels lepidòpters) tenen formes i colors molt variats.

Fam. Papilionidae    
     

 

Papallona rei (Papilio machaon biginerata)

     
Fam. Pieridae    
     

 

Blanqueta del rave
(Artogeia rapae)

 

 

 

 

Blanqueta de la mostassa (Pontia daplidice)

 

 

 

 

Papallona llimonera (Gonepterix cleopatra balearica)

     

 

     
Fam. Nymphalidae    
     

 

 Papallona dels cards (Cynthia cardui)

     

 

Papallona del margall
 (Lasiommata megera)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Papallona reina (Vanessa atalanta) -mascle-

 

 

 Papallona reina (Vanessa atalanta) -femella-
Femella: presenta aquesta coloració a la part posterior de les ales. La superior és com la dels mascles

     

 

Papallona del gram
(Pararge aegeria sardoa)

     

 

Grogueta (Pyronia cecilia)

     
Fam. Lycaenidae    
     

 

Rogeta de l'ugó o blaveta (Polyommatus icarus balearica)

 

 

 

 

Femella de la rogeta de l'ugó o blaveta (Polyommatus icarus balearica)
La femella té la part superior de les ales de color marró amb una retxe taronja

     

 

Rogeta de l'ugó o blaveta (la part superior de les ales és de color blau, al mascle)
(Polyommatus icarus balearica)

 

 

 

 

Blaveta dels geranis (Cacyreus marshalli)

     

 

Blaveta de l'heura (Celastrina argiolus mauretanica)

     

 

Blaveta del romaní (Syntarucus pirithous)
Mascle de color violaci i femella amb colors ocres. La podem veure a l'estiu sobre el romaní.
 

 

Rogeta (Lycaea phlaeas)

     
Fam. Sphingidae
 
   

 

Esfinx de calavera  (acherontia atropos)
 

 

Esfinx de calavera  (acherontia atropos)
 

 

Eruga d'Esfinx de calavera  (acherontia atropos)
 

 

Eruga d'Esfinx de calavera  (acherontia atropos)
 

 

Borino ros (Macroglossum stellatarum)
 

 

 Eruga del Borino de franja platejada (Hippotion celerio)
 

 

Eruga del Borino de franja platejada (Hippotion celerio)
 

   

Borinot polit (Hyles lineata livornica)
 

   

 

 

 

Processionària del pi
(Thaumetopoea pitiocampa)
 

 

 

 

 

 Utetheisa pulchella (Arctiidae)
 

 

   

Fam. Arctiidae
 

 

Catocala conversa (fam. Noctuidae)
 

 

Ophiusa tirhaca
 

 

Ophiusa tirhaca

     


 

 

 

Papallona del cuc de seda (Bombyx mori)
 

Autographa gamma

  INDEX

       Viuen pràcticament a tots els indrets, fins i tot al medi marí, i hi ha molt més de cent mil espècies. Tal com indica el seu nom, tan sols tenen un parell d'ales funcionals, perquè allò que hauria de ser el parell posterior es troba redu‹t a dues petites maces anomenades balancins, que fan servir per a estabilitzar el vol. L'aparell bucal és de succió i la metamorfosi, completa. La importància del grup rau en el fet que són vectors de nombroses malalties infeccioses, com el  tifus  la  pesta  el  paludisme (mosquit Anopheles), la malaltia del somni (Glossinia, o mosca tse-tse), etc. El seu aparell bucal és potser el més evolucionat de tots els insectes.

Fam. Muscidae
 
   

 

Mosca comuna o casolana (Musca domestica)
 

Fam. Culicidae
 
   
 

     
Fam. Calliphoridae
 
   

 

Mosca de la carn. Mosca grossa (Sarcophaga carnaria)
 

 

Calliphora vomitoria (vironera blava)
 

      

Mosca verda. Moscarda (Lucilia caesar)
 

 

 

       

 

Stomorhina lunata
 

Fam. Asilidae
 
   

 

Mosca assassina (Laphria marginata)
 

Fam. Tabanidae
 
   

 

Tàvec. Mosca de cavall o de bou. (Tabanus bovinus)
És una mosca molt gran (quasi 2 cm). La femella s'alimenta de la sang que xucla als mamífers, mentre que el mascle (foto), s'alimenta de pol·len.
 

 Fam Syrphidae
 

   

 

Scaeva pyrastri
 

 

Episyrphus balteatus
 

 

Episyrphus balteatus
 

 

Volucella zonaria

     

 

Volucella zonaria

     

 

Eristalinus  taeniops

     

 

Eristalinus  taeniops

     

 

Syrphus spp.
 

Fam. Trephritidae
 
   

 

Neotephritis finalis
 

 

Mosqueta de la fruita o del Mediterrani (Ceratitis capitata)
 

Fam. Psychodidae
 
   

 

Mosca del drenaje o Mosca polilla (Psychoda spp)
 

Fam. Anthomyiidae
 

 

 

 

     

 

Anthomyia pluvialis
 

 

 

 

 

 

     
     
  INDEX

       Més de cent mil espècies. Moltes espècies viuen en colònies i es troben organitzades en jerarquies amb repartiment de les tasques, a l'igual que els isòpters o tèrmits.

       Dos parells d'ales membranoses i transparents, amb poques nerviacions, malgrat que hi ha moltes espècies àpteres. És freqüent la presència d'un agulló verinós a l'extrem posterior de l'abdomen, que lesespècies depredadores com la vespa comú empren per a caçar, mentre que les vegetarianes com l'abella el fan servir de sistema defensiu (molt eficaç, per cert). L'aparell bucal és mastegador o de succió en l'adult, i sempre és mastegador a les larves.    Abelles, vespes i formigues.

 

 

 

     

 

 

 

 

Polistes gallicus (vespa)

 
     

 
     

 

     
   
     

 

Sceliphron spirifex (Tallanassos)
Construeix nius de fang, on les larves s'alimenten d'aranyes immobilitzades pel seu verí

     

Vídeo
 

 

Scolia flavifrons -femella- (Vespa de galet)
 





Bombus terrestris (borino)
 

Xylocopa violacea (borino negre)

     

 


 

Arge rosae
Frenètica devoradora de fulles de roser, a la fase adulta és una vespa petita de color vermell.